sábado, 16 de enero de 2016

CATAVENTO DE POEMAS INFANTÍS ( XLIV) Carles Cano






                               CARLES  CANO  ( Valencia, 1957)




  
HIVERN



Carles Cano
Envoltat de boira,
sobre els raïls glaçats,
marxa el tren de la neu,
el fred i la tempestat.

En l´estació de l´hivern,
ningú no el vodria agafar,
si non fos pel Nadal, els Reis,
el Pare Noel i els regals.




DES  DE LA FINESTRA


Des de la finestra veig
un bocinet de mar.
És tan menut, tn petit,
que no cabria un calamar.

Però eixe trosset de blau,
a voltes boirós, imaginat,
és una escletxa, un túnel,
per on fugir escapat
quan em sotja l´angoixa,
el lent a-vor-ri-ment,
les muralles de rajoles,
els negres pressentiments.

De de la finestra veig
un bocinet de mar.
És tan menut, tan petit,
que no cabria un calamar.




QUÈ  ES POESIA?
 ( A Bécquer)


Què es poesía? Dius,
mentres claves el meu cos
amb una agulla a una cartolina.
Què es poesía? I tu m´ho preguntes?
Poesia era jo, tros de soca:
una papallona filant camins de colors
per un jardí en flor.


Ilustracións de Paco Giménez


A LA FONT ROJA  HI  HA UNA CABRA

A la Font Roja
hi ha una cabra,
boja,
pèl -roja,
escarxofada,
banyuda,
culicuapeluda.
Té quatre cabridets,
bojos,
pèl-rojos,
escarxofats,
banyuts,
culicuapelats.




(Do libro 29 poemes per al dia a dia i un per a la nit, editado por Edicions Bromera, 2015)